Sempre Perico

Arriba el derbi

noreply@blogger.com (Albert) — Thu, 10 Dec 2009 12:12:00 +0000

Grandiós Raúl Tamudo

noreply@blogger.com (Albert) — Tue, 03 Nov 2009 14:34:00 +0000

Aquest títol, fa tan sols mig any, hauria estat compartit per tots els pericos del món. Avui, en canvi alguns s'ofendran i tot. No és la meva intenció ofendre'ls, sinó fer-los reflexionar una mica.

Quan jo vaig començar a fixar-me en l'Espanyol, a finals dels anys 90, Tamudo era una jove promesa del futbol base. El meu espanyolisme ha estat lligat sempre a la figura de Raúl Tamudo, i és que m'ha fet disfrutar tant aquest noi! Tots recordarem sempre el gol a la final de Copa del 2000 o a la final del 2006; el "murri, murri, murri" de l'Eudald Serra; el gol a Bonano de rebot; els golassos contra el Celta o contra el Sevilla més endavant; el "Tamudazo" al Camp Nou; les màgiques combinacions amb Lo Pelat; el hattrick contra el Màlaga... I sempre recordarem la seva humilitat, no habitual en un jugador de primer nivell. Ara hi ha hagut un conflicte entre el jugador i la directiva, però no entre el jugador i l'afició. Només si m'hagués tornat boig seria capaç de xiular o d'insultar el gran capità. Un home que mai ha pronunciat unes paraules contra els pericos ni molt menys contra l'Espanyol.

No m'hagués imaginat mai que l'afició perica xiularia quan la Curva coreja el seu nom. Mai. I ho lamento profundament que passi i em dol molt perquè Tamudo és l'Espanyol i l'Espanyol, tot i que només una part, és Raúl Tamudo.

Digué Tamudo: em sento sol, molt sol. No pateixis capità, alguns encara no hem perdut la memòria i t'estimarem sempre per tot el que ens has donat.

I gotta feeling

noreply@blogger.com (Albert) — Sat, 26 Sep 2009 09:21:00 +0000

Hem de continuar endavant

noreply@blogger.com (Albert) — Sun, 13 Sep 2009 14:17:00 +0000

Ahir l'Espanyol va viure la primera derrota de la temporada a Cornellà - El Prat. Després de la desgraciada pretemporada a causa de la mort del capità no es podia esperar que l'inici de la lliga fós un camí de roses. El record de Dani Jarque va ser present en tot moment ahir a la nit a l'Estadi del RCD Espanyol on la gespa del camp, en molt males condicions després de la cerimònia d'inauguració el 2 d'agost, no va ajudar gens al joc dels dos equips.

Ahir no hi va haver sort i les individualitats del Real Madrid van acabar decidint com sempre. El nostre equip va fer un bon futbol, atrevit i descarat. L'aposta de Pochettino, però, no va acabar sortint bé. L'àrbitre, curosament seleccionat per a l'ocasió, va fer a la perfecció la seva feina: perjudicar els locals sense que es noti gaire. Tots sabem que la lliga està "prostituïda" com va dir el President l'any passat i crec que ja seria l'hora que els aficionats dels clubs normals alcéssim la nostra veu.

Alguns pericos afirmen que senten simpatia pel Madrid o que és el seu segon equip. A mi em resulta difícil de comprendre ja que els dos equips són com el blanc i el negre, com la carn i el peix, com el bé i el mal. No tenen res a veure sinó un rival comú: el FCB. Pert nosaltres és el nostre rival per motius històrics evidents. Per ells és el seu rival a causa de motius més polítics que una altra cosa.

L'equip del Real Madrid val com set estadis de l'Espanyol, però prefereixo set vegades més l'estadi nou que no pas un grapat de jugadors que treballen per un equip on l'objectiu no és guanyar títols, sinó que els títols són només un mitjà perquè el negoci sigui rentable. Avui, demà i sempre: orgull perico.

Quan en un minut s'esvaeixen totes les il·lusions

noreply@blogger.com (Albert) — Sun, 09 Aug 2009 13:15:00 +0000

Ahir al vespre ja estava a punt d'anar a dormir quan vaig decidir veure un tros del València - Arsenal que estaven oferint per La Sexta. És llavors quan vaig saber a través dels comentaristes la tràgica notícia: "Seguiremos informando del fallecimiento del jugador Dani Jarque". Em va venir un calfred. Vaig pensar: quin Dani Jarque? No pot ser el nostre capità, és impossible. Els comentaristes van confirmar la trista notícia: perdíem el nostre capità, una gran persona.

Des d'aquí vull manifestar el meu condol a tota la família del Dani i el meu suport, també a tots els jugadors i afeccionats espanyolistes. És el moment més dur i trist des de l'obertura ara fa dos anys d'aquest modest bloc i espero que entre tots aviat poguem aixecar el cap i tirar endavant, això sense oblidar mai en Dani, un dels millors defenses que jo recordo i de les persones que més estimaven l'Espanyol. Dani, sempre seràs entre els grans.

Descansi en pau Daniel Jarque

noreply@blogger.com (Albert) — Sat, 08 Aug 2009 22:17:00 +0000

Queda 1 dia!

noreply@blogger.com (Albert) — Sat, 01 Aug 2009 08:06:00 +0000

Ben de Benzema

noreply@blogger.com (Albert) — Fri, 26 Jun 2009 18:34:00 +0000

Aquests dies tots els pericos comentem els nous fitxatges de l'Espanyol per a la temporada vinent. Verdú, un bon migcampista molt polivalent; Nakamura, un excel·lent xutador de faltes i un negoci rentable; i Ben Sahar.

Ben Sahar: un jovenet que des que va arribar al Chelsea fa dos anys no ha parat de donar voltes per diferents clubs d'Europa. És descarat en el bon sentit de la paraula, amb ganes de futbol i no pas de diners, amb ganes de tenir una afició que l'estima i que el recolza. Aquí trobaràs tot això, Ben. Només cal que facis les coses mínimament bé.

De moment Ben Sahar ha caigut molt bé entre els pericos. Només cal llegir els fòrums blanc-i-blaus per Internet on es comenta el fitxatge i veurem que la majoria dels comentaris són alabances. Això és molt bo, però, per què ha caigut tan bé quan la majoria dels que l'alaben no l'han vist jugar mai? Jo tinc la meva teoria: Ben Sahar s'assembla a Benzema.

Els seus noms comencen tots dos per -Ben-. Només cal comparar les fotos dels dos jugadors: físicament tenen una semblança espectacular i porten el mateix pentinat. Són jugadors que, almenys a primera vista, semblen tenir el cap ben posat i els objectius clars. Tots dos juguen de davanters. Per tant, per inducció arribem a la conclusió que juguen igual de bé a futbol.

Jo també espero que juguin igual de bé. Això no serà, però, al primer partit. Cal que la gent tingui un mínim de paciència i que no passi com amb altres fitxatges: molt il·lusionants però després de jugar un parell de partits passen a l'oblit.

Fitxer: temporada 08-09

noreply@blogger.com (Albert) — Mon, 01 Jun 2009 09:24:00 +0000

PRETEMPORADA

Golejadors:

4 Jonathan Soriano
2 José Callejón
2 Rufete
2 Riera
2 Tamudo
1 Moisés Hurtado
1 De la Peña
1 Luis García
1 Valdo
1 Román Martínez

Partits:

19-07-2008
Peralada – RCD Espanyol (0-5) Municipal de Peralada

25-07-2008
Swansea – RCD Espanyol (0-4) Nou Municipal de Palamós

02-08-2008
Manchester United – RCD Espanyol (1-0) Old Trafford

07-08-2008
Académica de Coimbra – RCD Espanyol (1-1) Estadio Ciudad de Coimbra

09-08-2008
Os Belenenses – RCD Espanyol (0-2) Estadio do Restelo

13-08-2008
FC Volendam – RCD Espanyol (2-2) Kras Stadion

15-08-2008
Willem II – RCD Espanyol (0-0) Willem II Stadion

17-08-2008
De Graafschap – RCD Espanyol (3-1) Sportcomplex Varsseveld

19-08-2008
NEC Nimega – RCD Espanyol (1-1) McDOS Goffertstadion

24-08-2008
RCD Espanyol – Udinese Calcio (1-0) Estadi Olímpic Lluís Companys

Estadístiques:

Partits jugats: 10
Guanyats: 4 (40%)
Empatats: 4 (40%)
Perduts: 2 (20%)
Gols a favor: 17
Gols en contra: 8

LLIGA PRIMERA DIVISIÓ

Golejadors:

6 Raúl Tamudo
5 Luis García
5 Iván Alonso
5 Román Martínez
4 Iván De la Peña
4 Nené
3 Sergio Sánchez
3 Ferran Corominas “Coro”
3 Nico Pareja
2 José Callejón
2 Moisés Hurtado
2 Daniel Jarque
1 “Valdo”
1 Rufete

Partits:

30-08-2008
RCD Espanyol – Real Valladolid CF (1-0) Estadi Olímpic Lluís Companys

14-09-2008
RC Recreativo de Huelva – RCD Espanyol (0-1) Nuevo Colombino

21-09-2008
RCD Espanyol – Getafe CF (1-1) Estadi Olímpic Lluís Companys

24-09-2008
Sevilla FC – RCD Espanyol (2-0) Estadio Sánchez Pizjuán

28-09-2008
RCD Espanyol – FC Barcelona (1-2) Estadi Olímpic Lluís Companys

05-10-2008
Real Madrid CF – RCD Espanyol (2-2) Santiago Bernabeu

19-10-2008
RCD Espanyol – Villarreal CF (0-0) Estadi Olímpic Lluís Companys

26-10-2008
RCD Mallorca – RCD Espanyol (3-0) Ono Estadi (Son Moix)

02-11-2008
RCD Espanyol – CA Osasuna (1-0) Estadi Olímpic Lluís Companys

09-11-2008
RCDeportivo La Corunya – RCD Espanyol (1-0) Riazor

16-11-2008
RCD Espanyol – CD Numància (3-4) Estadi Olímpic Lluís Companys

23-11-2008
Real Racing Club de Santander – RCD Espanyol (3-0) Campos de Sport El Sardinero

30-11-2008
RCD Espanyol – Real Sporting de Gijón (0-1) Estadi Olímpic Lluís Companys

07-12-2008
Real Betis Balompié – RCD Espanyol (1-1) Manuel Ruiz de Lopera

14-12-2008
Valencia CF – RCD Espanyol (2-1) Mestalla

21-12-2008
RCD Espanyol – Club Atlético de Madrid (2-3) Estadi Olímpic Lluís Companys

04-01-2009
Athletic Club de Bilbao – RCD Espanyol (1-1) San Mamés

11-01-2009
RCD Espanyol – UD Almería (2-2) Estadi Olímpic Lluís Companys

18-01-2009
Málaga CF – RCD Espanyol (4-0) La Rosaleda

25-01-2009
Real Valladolid CF – RCD Espanyol (1-1) Nuevo José Zorrilla

01-02-2009
RCD Espanyol – RC Recreativo de Huelva (1-1) Estadi Olímpic Lluís Companys

08-02-2009
Getafe CF – RCD Espanyol (1-1) Coliseum Alfonso Pérez

15-02-2009
RCD Espanyol – Sevilla FC (0-2) Estadi Olímpic Lluís Companys

22-02-2009
FC Barcelona – RCD Espanyol (1-2) Camp Nou

01-03-2009
RCD Espanyol – Real Madrd CF (0-2) Estadi Olímpic Lluís Companys

08-03-2009
Villarreal CF – RCD Espanyol (1-0) El Madrigal

15-03-2009
RCD Espanyol – RCD Mallorca (3-3) Estadi Olímpic Lluís Companys

22-03-2009
CA Osasuna – RCD Espanyol (1-0) Estadi Olímpic Lluís Companys

05-04-2009
RCD Espanyol – RCDeportivo La Corunya (3-1) Estadi Olímpic Lluís Companys

12-04-2009
CD Numància – RCD Espanyol (0-0) Los pajaritos

19-04-2009
RCD Espanyol – Real Racing Club de Santander (1-0) Estadi Olímpic Lluís Companys

22-04-2009
Real Sporting de Gijón – RCD Espanyol (0-3) El Molinón

26-04-2009
RCD Espanyol – Real Betis Balompié (2-0) Estadi Olímpic Lluís Companys

03-05-2009
RCD Espanyol – Valencia CF (3-0) Estadi Olímpic Lluís Companys

10-05-2009
Club Atlético de Madrid – RCD Espanyol (3-2) Estadio Vicente Calderón

17-05-2009
RCD Espanyol – Athletic Club de Bilbao (1-0) Estadi Olímpic Lluís Companys

24-05-2009
UD Almería – RCD Espanyol de Barcelona (0-3) Estadio de los Juegos Mediterráneos

31-05-2009
RCD Espanyol – Màlaga CF (3-0) Estadi Olímpic Lluís Companys

Estadístiques:

Partits jugats: 38
Guanyats: 12 (31%)
Empatats: 11 (29%)
Perduts: 15 (40%)
Gols a favor: 46
Gols en contra: 49

Altres:

-Oscar Sielva debuta a Primera Divisió en el partit Espanyol - Valladolid amb 17 anys i 24 dies, el segon jugador més jove en debutar amb l’Espanyol des de Branco Kubala el 1965 que ho va fer amb 16 anys i 83 dies.
-Luis García marca el primer gol de la Lliga 2008-2009 en el partit Espanyol – Valladolid, en ser el primer partit de la jornada.
-L’Espanyol és líder després de la segona jornada de lliga.
-Bartolomé “Tintín” Márquez és destituït després de la 13a jornada de lliga. El substitueix Jose Manuel Esnal “Mané”.
-José Manuel Esnal “Mané” és destituït després de la dolorosa derrota de la 19a jornada contra el Màlaga. El seu lloc l’ocuparà Mauricio Pochettino.
-L’Espanyol, cuer, venç el líder, el FC Barcelona, al seu propi camp a la 24a jornada. Els gols periquitos els marca Iván De la Peña (2).
-Kameni bat el rècord d’imbatibilitat de l’Espanyol en tota la història: 550 minuts entre la 29a i la 35a jornada.
-L’equip acomiada l’Estadi Olímpic Lluís Companys amb una victòria contra el Màlaga i amb un hat-trick de Raúl Tamudo, el primer de la seva carrera esportiva a Primera Divisió.

COPA CATALUNYA (2008)

Golejadors:

2 Jonathan Soriano
1 Ferran Corominas “Coro”
1 Luismi
1 Gotor
1 Javi Márquez
Partits:

09-09-2008 (Semi-final)
RCD Espanyol – FC Santboià (5-1) Camp Municipal de La Devesa (Sant Carles de la Ràpita)

08-10-2008 (Final)
RCD Espanyol – UE Sant Andreu (1-2) Camp Municipal de La Devesa (St. Carles Ràpita)

Estadístiques:

Partits jugats: 2
Guanyats: 1 (50%)
Empatats: 0 (0%)
Perduts: 1 (50%)
Gols a favor: 6
Gols en contra: 3

COPA DEL REI

Golejadors:

2 Román Martínez
2 “Valdo”
2 José Callejón
1 Daniel Jarque
1 Moisés Hurtado
1 Ferran Corominas “Coro”

1 (Noguerol p.p. RCDE-Celta)
Partits:

29-10-2008 (Anada dels Setzens de Final)
RC Celta de Vigo – RCD Espanyol (2-2) Balaídos

12-11-2008 (Tornada dels Setzens de Final)
RCD Espanyol – RC Celta de Vigo (3-0) Estadi Olímpic Lluís Companys

07-01-2009 (Anada dels Vuitens de Final)
Polideportivo Ejido – RCD Espanyol (3-2) Estadio Municipal de Santo Domingo

14-01-2009 (Tornada dels Vuitens de Final)
RCD Espanyol – Polideportivo Ejido (1-0) Estadi Olímpic Lluís Companys

21-01-2009 (Anada dels Quarts de Final)
RCD Espanyol – FC Barcelona (0-0) Estadi Olímpic Lluís Companys

28-01-2009 (Tornada dels Quarts de Final)
FC Barcelona – RCD Espanyol (3-2) Camp Nou

Estadístiques:

Partits jugats: 6
Guanyats: 2 (33%)
Empatats: 2 (33%)
Perduts: 2 (33%)
Gols a favor: 10
Gols en contra: 8

Per fi, SALVATS!!!

noreply@blogger.com (Albert) — Mon, 25 May 2009 16:06:00 +0000

Ho hem aconseguit, aquest any estrenarem el nou estadi a Primera Divisió, tal i com ha de ser en un club com el nostre. El camí ha estat molt difícil i encara em pregunto si hem de donar les gràcies als jugadors, a Pochettino o a la Moreneta però el cert és que hem aconseguit evitar un desastre per al club. Baixar a Segona Divisió, amb l'actual context de crisi, i amb un estadi nou per pagar hagués estat un desastre total, que hagués marcat el futur de l'Espanyol per molts i molts anys.

Això és el que ens jugàvem: el futur de l'Espanyol, i jugar amb això és massa delicat. Per això, ara que hem salvat la categoria cal fer una reflexió des de tots els sectors de l'espanyolisme i, entre tots, crear un projecte esportiu i econòmic sòlid per l'Espanyol a llarg termini, i no pas com els que hem tingut fins ara. No volem un pedaç per continuar un any més. Volem una directiva que tingui les coses clares, amb un entrenador (com Pochettino, per exemple) que conegui l'Espanyol i cregui amb la pedrera, i volem jugadors de qualitat a l'equip, capacitats per assolir algun objectiu més que la permanència a Primera Divisió. Aquesta magnífica afició que tenim i el nou estadi ens hi ajudaran i estic segur que aconseguirem grans coses en un futur proper.

Per tant, hem de ser conscients de la importància d'haver aconseguit la permanència i estar orgullosos per haver-la aconseguit entre tots. Però ara, entre tots, toca parlar i procurar el millor per a l'Espanyol. Si hem estat capaços de fer un miracle com el de la salvació aquesta temporada, no serem capaços de crear un futur amb garanties per al nostre Espanyol?

Especial nou estadi

noreply@blogger.com (Albert) — Thu, 30 Apr 2009 13:14:00 +0000

En motiu de la inauguració del nou estadi, contraposant-me a la manca de temps per dedicar-hi, he decidit crear una pàgina dedicada exclusivament a la nova casa de l'Espanyol. Hi penjaré vídeos, fotos, publicaré notícies, etc. Tot el que tingui relació amb el nou estadi de Cornellà - el Prat. Durant el mes de maig i principis de juny no podré actualitzar-lo gaire sovint a causa dels exàmens però espero poder-hi dedicar el temps suficient a partir de llavors. Per entrar-hi, heu de clicar l'anunci a mà dreta d'aquest bloc. Espero que us agradi. Una salutació.

ÉS POSSIBLE!

noreply@blogger.com (Albert) — Fri, 24 Apr 2009 13:49:00 +0000

Si alguna cosa han deixat clara els últims partits és que encara podem aconseguir la salvació. Fa quatre setmanes era un miracle. Avui la salvació és possible i probable. Però hem de seguir lluitant partit a partit, ara tenim dos batalles seguides a casa, contra el Betis i el València. És difícil però hem de fer un 6 de 6, que ens garantiria pràcticament estar a Primera la propera temporada.

Si alguna cosa té l'Espanyol diferent de la resta de clubs és l'afició. Pel proper partit la Curva ha demanat als afeccionats ser 10 minuts abans a l'estadi per realitzar uns actes sense precedents al futbol espanyol carregats de sentiment. Jo hi seré. I espero que 30.000 persones més, com a mínim. En els mals moments vam saber animar però ara s'ha de continuar fent, per acabar de sortir d'allà. Som-hi Espanyol!

No cal fer números

noreply@blogger.com (Albert) — Mon, 13 Apr 2009 10:57:00 +0000

És inútil agafar la calculadora i fer números. Ni estar pendents dels resultats dels rivals directes. No cal pensar si encara és possible o no. Només cal animar fins al final i estar amb l'equip i morir lluitant. Ara no ens podem aturar i mirar enrere, hem d'intentar sortir del pou partit a partit, final a final. L'equip està bé, i potser només li falta una mica de gol. També li falta un àrbitre que xiuli igual per tots dos equips, que d'aquests fa temps que no en veig en un partit de l'Espanyol.

Diumenge que ve tenim una nova oportunitat a Montjuïc de sumar tres punts. El rival és el Racing, que si d'una banda és perillós, de l'altra el podem guanyar força bé si marquem aviat. Segurament tornarem a tenir a l'equip Iván De la Peña i tornarem a crear bones jugades i a portar el ritme del partit. Només espero que siguem, com a mínim, vint-i-cinc mil espectadors donant suport a l'equip.

La marea blanc-i-blava inundarà Sòria

noreply@blogger.com (Albert) — Mon, 06 Apr 2009 13:03:00 +0000

Després de la GRAN victòria contra el Deportivo (3 a 1) l'Espanyol es desplaçarà a Sòria per jugar un altre importantíssim partit contra el Numància. Les 800 entrades de les quals disposava el Club s'han esgotat en poques hores i se n'ha aconseguit 150 més. Serà, doncs, una nova demostració de grandesa de l'afició de l'Espanyol, que aquest any més que mai està demostrant que és una de les millors del món.

Hem de continuar perseguint la salvació perquè encara és possible i més veient les ganes que hi posen els nostres jugadors i la gran comunió que hi ha entre afició i equip. A Sòria l'afició ho posarà tot favorable a l'Espanyol per continuar aquest llarg i difícil camí cap a la salvació. Amb aquesta afició i, per què no dir-ho, amb aquest equip TOT és possible. Visca l'Espanyol!

Dépor, Dépor, Dépor, Dépor, Dépor...

noreply@blogger.com (Albert) — Fri, 27 Mar 2009 17:16:00 +0000

Només una paraula hem de tenir els espanyolistes a la nostra ment: Deportivo. S'ha acabat parlar de finals que no ho acaben sent, ara sí, aquesta és l'autèntica final. Perquè, què és una final? És un partit on, si guanyes tens una bona injecció de moral, si empates decideix la sort i, si perds no has aconseguit el teu objectiu. I aquest és el partit Espanyol - Deportivo de la setmana vinent, si es perd, tot s'haurà acabat.

Ho sé, potser molts pericos no penseu que el pròxim partit és una final. Potser penseu que ja tot s'ha acabat. Jo també ho he arribat a pensar, però llavors hi dono voltes, "què som? La força d'un sentiment", podem sortir d'aquí i ho penso sincerament. Qui podia imaginar quan faltaven cinc minuts per acabar la pròrroga de la final de Glasgow que Jônatas la clavaria des de fora l'àrea? Qui podia imaginar que al minut 4 de temps afegit de la segona part contra la Real Sociedad Coro faria un miracle? Qui podia imaginar, l'any 1900, que aquell equip d'universitaris que jugava a foot-ball estaria viu 109 anys després? Som la força d'un sentiment i encara hi som a temps, però només si guanyem al Dépor la setmana vinent.

El nou estadi ja té gespa!

noreply@blogger.com (Albert) — Fri, 27 Feb 2009 18:21:00 +0000

És una de les imatges de la setmana, el nou estadi ja té la gespa totalment col·locada. Nou Sarrià presenta un aspecte inmillorable, d'un estadi anglès. La sensació de proximitat al camp encara es fa més palesa amb la gespa. Bé, una imatge val més que mil paraules:

Culés 1 - RCD Espanyol 2: es va aconseguir!

noreply@blogger.com (Albert) — Fri, 27 Feb 2009 18:03:00 +0000

Després de 27 anys de robatoris arbitrals i mala sort l'Espanyol vam vèncer al feu del nostre etern rival. Barcelona i tot Catalunya es va tornar blanc-i-blava després dels dos gols d'Iván De la Peña. Sens dubte, una victòria històrica, amb unes imatges que també faran història, com les del mateix De la Peña fent callar el Camp Nou, i Pochettino i Tamudo, els dos símbols de l'espanyolisme, alçant els braços i celebrant la important victòria perica.

Els mitjans de comunicació podran dir el que vulguin: que si els àrbitres, que si la mala sort, que si l'errada de Valdés, que si és un resultat injust..., però el cert és que la victòria és treballada i fruit de la bona tàctica del nostre entrenador, Mauricio Pochettino, que va passar la mà per la cara a Guardiola.

S'ha demostrat que, com deia el vídeo que us vaig penjar anteriorment, tots junts podem. No hi ha excuses, dissabte hem d'anar a guanyar el Madrid i sortir d'una vegada per totes d'allà baix.

Tots junts podem! Yes we can!

noreply@blogger.com (Albert) — Tue, 17 Feb 2009 16:22:00 +0000

Perquè encara podem salvar-nos aquí teniu aquest fantàstic vídeo de l'Iván Fanlo:

De Pochettino i altres temes

noreply@blogger.com (Albert) — Thu, 12 Feb 2009 16:37:00 +0000

L'Espanyol està passant actualment per un dels pitjors moments de la seva història. No m'equivoco si dic que ara estem pitjor que la temporada en la que va arribar Luis Fernández. Rumors, sortides nocturnes, destitucions, poca ambició per part dels jugadors... El panorama està complicat i el fitxatge de Mauricio Pochettino és un gran encert. No té experiència com a entrenador però la té del vestidor actual de l'Espanyol. Amb la recuperació d'Iván De la Peña i de Raúl Tamudo l'equip pot començar a remuntar.

El problema és que ara ens toca afrontar els partits contra els quatre equips de dalt. Al Sevilla i al Villareal els podem guanyar patint. Al Barcelona i al Madrid ho veig més difícil. Per això m'agradaria que si diumenge no guanyem (cosa perfectament probable) la gent no escridassi l'equip. Crec que només que l'Espanyol guanyi un partit comencarà la remuntada i els bons resultats. Ara mateix és la única cosa que ens cal: guanyar un partit.

Fi del 2008

noreply@blogger.com (Albert) — Thu, 25 Dec 2008 19:11:00 +0000

El 2008 s'ha acabat, quina alegria per l'Espanyol! Ha estat, segurament, el pitjor any de la història del Club, amb només set victòries en partits oficials. A més, el 2008 deixa una herència al 2009: l'equip en zona de descens. Esperem que es pugui solucionar la situació.

Però crec que hem de ser optimistes. Som pocs, sí, però estem amb l'equip i junts podem sortir d'aquesta situació. El 2009 serà un any històric pel nostre estimat club, estrenarem camp, i ho esperarem fer a Primera Divisió, com ha de ser.

En definitiva, molt bon Nadal a tots i un feliç any nou.

Puntet i confiança

noreply@blogger.com (Albert) — Sun, 07 Dec 2008 21:31:00 +0000

Després de l'empat contra el Betis l'Espanyol encara aquesta setmana amb més confiança i moral per remuntar la situació, i és que tot i entrar en zona de descens, l'Espanyol ha trobat el camí, ha trobat un model de joc definit i per fi veiem un equip amb les idees clares. Mané s'estrenava i no ha decebut. Ha donat confiança a Callejón, ha fet entrar De la Peña a l'onze inicial i ha col·locat a Ángel i Lola al doble pivot. El partit, amb moltes ocasions pels dos equips, podria haver caigut del costat blanc-i-blau, tenint en compte que a la primera part s'han enviat dues pilotes al pal i l'àrbitre no ha senyalat un clar penal per mans dins l'àrea. També és cert que Kameni ha fet un bon partit amb nombroses aturades de mèrit. Vull destacar el gol de Ferran Corominas per la sang freda que ha tingut el banyolí en l'execució de l'acció, fent un toc suau i ajustant la pilota al pal davant el porter del Betis.

El partit de la setmana vinent es presenta complicat ja que el València ve de perdre 4 a 0 contra els nostres veïns, però l'Espanyol ha de creure en les seves possibilitats com ha fet avui i demostrar que no és justa la posició que ocupa a la taula classificatòria. L'era Mané ha començat i ho ha fet amb bon peu. Ha començat la remuntada de l'Espanyol.

Comença l'era Mané

noreply@blogger.com (Albert) — Fri, 05 Dec 2008 15:05:00 +0000

A partir d'ara comença una nova etapa a l'Espanyol, l'era Mané, que té com a objectiu treure l'Espanyol de la situació delicada en la qual es troba. Una de les primeres coses a millorar segons el nou entrenador és l'ànim de l'equip i la preparació física, cosa que coincideix totalment amb la meva opinió, ja que el principal problema que té l'equip és la forma física. Els mals resultats de la segona volta podrien ser deguts a la falta de preparació física de l'equip que, no ho oblidem, ja es va notar a la final de la UEFA a Hampden Park.

Per tant, Mané comença per el més important, fer creure als jugadors que poden sortir d'aquesta situació i. Pel que fa a la tàctica, Mané és un entrenador que li agrada defensar però no renuncia al futbol d'atac. Segons els primers pronòstics, l'alineació de diumenge que ve al camp del Betis podria ser la formada per: Kameni, Beranger, Jarque, Pareja, Sergio Sánchez, Lola, Ángel, Coro, Rufete, Nené i Callejón. Cal recordar que aquesta formació inicial ve marcada clarament per les lesions, però ja hi podem veure com Corominas passa de la banda dreta a una posició més natural per ell, de mitjapunta. També observem que el nou entrenador aposta per Lola i Ángel al doble pivot i per Callejón a l'atac, en detriment de Jonathan Soriano. Com Mané ha dit l'objectiu a hores d'ara és treure punts i no pas jugar bé, això ja vindrà més endavant. Amb les possibilitats que hi ha m'agrada força aquesta possible alineació, encara que no es pot assegurar que sigui la de diumenge, això només era en els entrenaments.

La situació a hores d'ara és dolenta però l'equip no està en descens. Ho dic per recordar que cal tenir paciència amb aquest equip i donar-li un marge de dos partits per a la recuperació. Per cert, que aquesta nit he somiat que l'Espanyol guanyava 3-5 al Betis. Esperem que el somni es faci realitat i puguem recollir els tres primers punts de l'era Mané.

Márquez destituït

noreply@blogger.com (Albert) — Mon, 01 Dec 2008 18:52:00 +0000

Personalment sempre vaig creure en el talent de “Tintín” Márquez per tirar l’equip endavant. La situació es va anar fent complicada, ara l’equip frega el descens i hi ha una emprenyada general, òbviament també per part meva. Tot i això segons la meva opinió Márquez hauria d’haver continuat almenys una setmana més. Es mereixia una última oportunitat per molts motius: pels anys que ha estat a l’Espanyol, per ser un dels nostres, perquè és un bon entrenador, etc.

Diumenge em vaig trobar amb un problema, després del partit volia xiular els jugadors però si ho feia s’interpretava que estava xiulant contra Márquez. La culpa no és de l’entrenador, sinó dels jugadors en un 90%. Ara li toca a Mané demostrar la seva vàlua i naturalment espero que veiem la reacció de l’equip, però la situació de l’Espanyol em fa més por ara que no pas diumenge al vespre quan encara Márquez era entrenador de l’Espanyol. Perquè? Doncs perquè ara hem gastat el “comodí” de l’entrenador, i jo crec que una mica precipitadament. A partir d’ara hem d’acceptar que aquest any toca patir per no baixar i lluitar amb l’equip fins al final.

Pel que fa a l’entrenador, el meu preferit en cas de la destitució de Márquez era Luis Fernández, per fer despertar els jugadors i fer-los baixar d’aquesta mena de núvol en el que viuen des de ja fa pràcticament un any. No conec gaire Mané però si ha de fer canviar la dinàmica de resultats benvingut sigui.

Canvis al bloc

noreply@blogger.com (Albert) — Sat, 29 Nov 2008 10:30:00 +0000

Com haureu pogut comprovar ja feia unes setmanes que no actualitzava el bloc, i no és per falta de ganes sinó per falta de temps. Amb els exàmens no em queda temps ni per escriure al bloc, i com que segurament això serà així tot aquest any he decidit canviar una mica la manera de gestionar el bloc. A partir d'ara no em dedicaré a fer anàlisi de cadascun dels partits de l'Espanyol ni tampoc publicaré notícies entorn de l'actualitat blanc-i-blava, sinó que de tant en tant faré escrits d'opinió sobre la situació de l'equip, del club i, en definitiva de l'Espanyol.

D'aquesta manera no actualitzaré el bloc tan sovint com havia portat fent fins ara i quan tingui estones lliures podré aportar nous continguts a Sempre Perico.

Una abraçada companys i visca l'Espanyol!

Deportivo 1 - Espanyol 0

noreply@blogger.com (Albert) — Mon, 10 Nov 2008 17:36:00 +0000

Després de la victòria contra Osasuna ara ha tocat una derrota. Lotina ha guanyat la partida a Tintín en el seu duel particular i Lopo l'ha guanyat a Tamudo (i de quina manera, amb l'empenta que li ha fet). La propera jornada l'Espanyol té quasi la obligació de guanyar per no complicar-se la vida, davant el Numància. La veritat és que el joc de l'equip no m'acaba de convèncer, però diuen que tot va bé si acaba bé, per tant, haurem d'esperar unes jornades més per treure conclusions de veritat.

Crònica:

Amb una formació ben similar a la que aconseguí la victòria el passat diumenge amb l'obligat canvi de Roman per Ivan de la Peña, es presentava l'Espanyol a Riazor, un estadi que li es tradicionalment advers a l'hora de puntuar. Enfront dels homes de Márquez, un vell conegut, Miguel Ángel Lotina, home que es vesteix pels peus i construeix els seus equips començant per la rereguarda. Així fou com l'any passat aconseguí armar un bloc que escalà posicions en la classificació fins a aconseguir la Intertoto quan es va fiançar defensivament. Precisament, la visita anterior dels espanyolistes va servir als de Lotina, molt discutit llavors, com a punt d'inflexió en la temporada. I el partit d'enguany va començar com un calc de l'anterior, amb l'Espanyol solvent en defensa, però sense acabar de fer mal passada la línia de tres quarts, una constant en el joc espanyolista d'aquesta temporada. Una ocasió a tir llunyà de Verdú i una altra creuada de Sergio per part local, i un xut en semi errada de Tamudo que fregava el travesser van ser tota la noticia de perill a les àrees. I es que ni Depor ni Espanyol acabaven d'imposar-se en la batalla del mig del camp, tot i que semblava que els pericos es sentien mes còmodes armant contracops a partir d'un 4-4-2 impulsat a les bandes per Coro i Nené. Al fil de la mitja hora l'equip va tenir la millor oportunitat en un contracop amb passada de la mort que Coro no va poder rematar, i posteriorment la pilota va tocar al seu braç. Poc desprès, en els millors minuts espanyolistes, Sergio Sanchez cedia perquè Tamudo no arribés al remat. S'acabaven els primers quaranta cinc i la cosa pintava a igualada, quan l'única badada defensiva dels blanc i blaus -Lacruz va deixar un forat entre Riki i Guardado-, era aprofitada pel mexicà per clavar un xut sec que Kameni tocava pero s'acabava empassant. Una jugada clau per explicar la història d'un matx que fins aleshores registrava unes justíssimes taules.

Com era lògic, el gol a les acaballes del primer temps alteraria de manera decisiva el paisatge de la segona. Ambdós equips es van mostrar menys reservats que als primers minuts de l'inici, tot i que amb dues actituds ben diferents. Els gallecs, sortiren a aprofitar els forats que en bona lògica havien de deixar els espanyolistes. Peró aquests, o ben no van voler llençar-se a la desesperada o no van saber desplegar amb prou decisió el joc d'atac, buscant sempre el joc interior que no van trobar, i mancats de referents a la creació, un paper que quan no l'ocupa el Pelat, acostuma a quedar orfe. No obstant, Sergio Sanchez, un dels millors espanyolistes del partit, van tenir una molt bona oportunitat d'empatar al quart d'hora, però Aranzubia va refusar el seu xut creuat. Clares van ser també les oportunitats deportivistes, un remat de Riki que va llepar la linia de gol i un altre de Bodipo que es va estavellar al pal. Marquez, donava entrada a Valdo, Àngel i Lola per rescatar alguna cosa d' un partit que s'escapava. Però l'Espanyol ja no sabia fer una altra cosa que córrer darrera del seu rival i empènyer sense gaire fe. Nomès al darrer sospir va semblar que els pericos podrien assolir l'empat, però Aranzubia estava atent als xuts de Coro i Tamudo i cedia un darrer còrner on Kameni pujava a rematar exemplificar la desesperació d'un equip que haurà de fer mes, molt mes, si vol endur-se algun botí positiu en les seves visites fora de Montjuic.

Crònica: PericosOnline.

L'1 x 1:

Kameni: 5
Sergio Sánchez: 7
Lacruz: 5
Nico Pareja: 7
Beranger: 6
Moisés Hurtado: 6
Román: 4
Corominas: 7
Nené: 6
Luis Garcia: 6
Tamudo: 6
-
Ángel: 5
Valdo: 5
Lola: 5

Fitxa tècnica:

RC Deportivo A Coruña: Aranzubia, Manuel Pablo, Filipe, Lopo, Zé Castro (Piscu, min. 72), Sergio, Verdú (Valerón, min. 80), Riki (Bodipo, min. 67), Lafita, Guardado i Juan Rodríguez:

RCD Espanyol: Kameni, Sergio Sánchez, Lacruz, Nico Pareja (Ángel, min. 46), Beranger, Moisés, Román (Lola, min. 81), Coro, Nené (Valdo, min. 64), Luís García i Tamudo.

Gols: Guardado, min 37

Àrbitre: Rafael Ramírez Domínguez (C. Andalús). Va treure targeta groga a Lafita (min. 58), Sergio Sánchez (min. 77)