divendres 27 de febrer de 2009

El nou estadi ja té gespa!

És una de les imatges de la setmana, el nou estadi ja té la gespa totalment col·locada. Nou Sarrià presenta un aspecte inmillorable, d'un estadi anglès. La sensació de proximitat al camp encara es fa més palesa amb la gespa. Bé, una imatge val més que mil paraules:

Culés 1 - RCD Espanyol 2: es va aconseguir!

Després de 27 anys de robatoris arbitrals i mala sort l'Espanyol vam vèncer al feu del nostre etern rival. Barcelona i tot Catalunya es va tornar blanc-i-blava després dels dos gols d'Iván De la Peña. Sens dubte, una victòria històrica, amb unes imatges que també faran història, com les del mateix De la Peña fent callar el Camp Nou, i Pochettino i Tamudo, els dos símbols de l'espanyolisme, alçant els braços i celebrant la important victòria perica.

Els mitjans de comunicació podran dir el que vulguin: que si els àrbitres, que si la mala sort, que si l'errada de Valdés, que si és un resultat injust..., però el cert és que la victòria és treballada i fruit de la bona tàctica del nostre entrenador, Mauricio Pochettino, que va passar la mà per la cara a Guardiola.

S'ha demostrat que, com deia el vídeo que us vaig penjar anteriorment, tots junts podem. No hi ha excuses, dissabte hem d'anar a guanyar el Madrid i sortir d'una vegada per totes d'allà baix.

dimarts 17 de febrer de 2009

Tots junts podem! Yes we can!

Perquè encara podem salvar-nos aquí teniu aquest fantàstic vídeo de l'Iván Fanlo:

dijous 12 de febrer de 2009

De Pochettino i altres temes

L'Espanyol està passant actualment per un dels pitjors moments de la seva història. No m'equivoco si dic que ara estem pitjor que la temporada en la que va arribar Luis Fernández. Rumors, sortides nocturnes, destitucions, poca ambició per part dels jugadors... El panorama està complicat i el fitxatge de Mauricio Pochettino és un gran encert. No té experiència com a entrenador però la té del vestidor actual de l'Espanyol. Amb la recuperació d'Iván De la Peña i de Raúl Tamudo l'equip pot començar a remuntar.

El problema és que ara ens toca afrontar els partits contra els quatre equips de dalt. Al Sevilla i al Villareal els podem guanyar patint. Al Barcelona i al Madrid ho veig més difícil. Per això m'agradaria que si diumenge no guanyem (cosa perfectament probable) la gent no escridassi l'equip. Crec que només que l'Espanyol guanyi un partit comencarà la remuntada i els bons resultats. Ara mateix és la única cosa que ens cal: guanyar un partit.