Grandiós Raúl Tamudo

Aquest títol, fa tan sols mig any, hauria estat compartit per tots els pericos del món. Avui, en canvi alguns s'ofendran i tot. No és la meva intenció ofendre'ls, sinó fer-los reflexionar una mica.

Quan jo vaig començar a fixar-me en l'Espanyol, a finals dels anys 90, Tamudo era una jove promesa del futbol base. El meu espanyolisme ha estat lligat sempre a la figura de Raúl Tamudo, i és que m'ha fet disfrutar tant aquest noi! Tots recordarem sempre el gol a la final de Copa del 2000 o a la final del 2006; el "murri, murri, murri" de l'Eudald Serra; el gol a Bonano de rebot; els golassos contra el Celta o contra el Sevilla més endavant; el "Tamudazo" al Camp Nou; les màgiques combinacions amb Lo Pelat; el hattrick contra el Màlaga... I sempre recordarem la seva humilitat, no habitual en un jugador de primer nivell. Ara hi ha hagut un conflicte entre el jugador i la directiva, però no entre el jugador i l'afició. Només si m'hagués tornat boig seria capaç de xiular o d'insultar el gran capità. Un home que mai ha pronunciat unes paraules contra els pericos ni molt menys contra l'Espanyol.

No m'hagués imaginat mai que l'afició perica xiularia quan la Curva coreja el seu nom. Mai. I ho lamento profundament que passi i em dol molt perquè Tamudo és l'Espanyol i l'Espanyol, tot i que només una part, és Raúl Tamudo.

Digué Tamudo: em sento sol, molt sol. No pateixis capità, alguns encara no hem perdut la memòria i t'estimarem sempre per tot el que ens has donat.