Ahir l'Espanyol va viure la primera derrota de la temporada a Cornellà - El Prat. Després de la desgraciada pretemporada a causa de la mort del capità no es podia esperar que l'inici de la lliga fós un camí de roses. El record de Dani Jarque va ser present en tot moment ahir a la nit a l'Estadi del RCD Espanyol on la gespa del camp, en molt males condicions després de la cerimònia d'inauguració el 2 d'agost, no va ajudar gens al joc dels dos equips.
Ahir no hi va haver sort i les individualitats del Real Madrid van acabar decidint com sempre. El nostre equip va fer un bon futbol, atrevit i descarat. L'aposta de Pochettino, però, no va acabar sortint bé. L'àrbitre, curosament seleccionat per a l'ocasió, va fer a la perfecció la seva feina: perjudicar els locals sense que es noti gaire. Tots sabem que la lliga està "prostituïda" com va dir el President l'any passat i crec que ja seria l'hora que els aficionats dels clubs normals alcéssim la nostra veu.
Alguns pericos afirmen que senten simpatia pel Madrid o que és el seu segon equip. A mi em resulta difícil de comprendre ja que els dos equips són com el blanc i el negre, com la carn i el peix, com el bé i el mal. No tenen res a veure sinó un rival comú: el FCB. Pert nosaltres és el nostre rival per motius històrics evidents. Per ells és el seu rival a causa de motius més polítics que una altra cosa.
L'equip del Real Madrid val com set estadis de l'Espanyol, però prefereixo set vegades més l'estadi nou que no pas un grapat de jugadors que treballen per un equip on l'objectiu no és guanyar títols, sinó que els títols són només un mitjà perquè el negoci sigui rentable. Avui, demà i sempre: orgull perico.
0 comentaris:
Publica un comentari