Dépor, Dépor, Dépor, Dépor, Dépor...

Només una paraula hem de tenir els espanyolistes a la nostra ment: Deportivo. S'ha acabat parlar de finals que no ho acaben sent, ara sí, aquesta és l'autèntica final. Perquè, què és una final? És un partit on, si guanyes tens una bona injecció de moral, si empates decideix la sort i, si perds no has aconseguit el teu objectiu. I aquest és el partit Espanyol - Deportivo de la setmana vinent, si es perd, tot s'haurà acabat.

Ho sé, potser molts pericos no penseu que el pròxim partit és una final. Potser penseu que ja tot s'ha acabat. Jo també ho he arribat a pensar, però llavors hi dono voltes, "què som? La força d'un sentiment", podem sortir d'aquí i ho penso sincerament. Qui podia imaginar quan faltaven cinc minuts per acabar la pròrroga de la final de Glasgow que Jônatas la clavaria des de fora l'àrea? Qui podia imaginar que al minut 4 de temps afegit de la segona part contra la Real Sociedad Coro faria un miracle? Qui podia imaginar, l'any 1900, que aquell equip d'universitaris que jugava a foot-ball estaria viu 109 anys després? Som la força d'un sentiment i encara hi som a temps, però només si guanyem al Dépor la setmana vinent.