Fi del 2008

El 2008 s'ha acabat, quina alegria per l'Espanyol! Ha estat, segurament, el pitjor any de la història del Club, amb només set victòries en partits oficials. A més, el 2008 deixa una herència al 2009: l'equip en zona de descens. Esperem que es pugui solucionar la situació.

Però crec que hem de ser optimistes. Som pocs, sí, però estem amb l'equip i junts podem sortir d'aquesta situació. El 2009 serà un any històric pel nostre estimat club, estrenarem camp, i ho esperarem fer a Primera Divisió, com ha de ser.

En definitiva, molt bon Nadal a tots i un feliç any nou.

Puntet i confiança

Després de l'empat contra el Betis l'Espanyol encara aquesta setmana amb més confiança i moral per remuntar la situació, i és que tot i entrar en zona de descens, l'Espanyol ha trobat el camí, ha trobat un model de joc definit i per fi veiem un equip amb les idees clares. Mané s'estrenava i no ha decebut. Ha donat confiança a Callejón, ha fet entrar De la Peña a l'onze inicial i ha col·locat a Ángel i Lola al doble pivot. El partit, amb moltes ocasions pels dos equips, podria haver caigut del costat blanc-i-blau, tenint en compte que a la primera part s'han enviat dues pilotes al pal i l'àrbitre no ha senyalat un clar penal per mans dins l'àrea. També és cert que Kameni ha fet un bon partit amb nombroses aturades de mèrit. Vull destacar el gol de Ferran Corominas per la sang freda que ha tingut el banyolí en l'execució de l'acció, fent un toc suau i ajustant la pilota al pal davant el porter del Betis.

El partit de la setmana vinent es presenta complicat ja que el València ve de perdre 4 a 0 contra els nostres veïns, però l'Espanyol ha de creure en les seves possibilitats com ha fet avui i demostrar que no és justa la posició que ocupa a la taula classificatòria. L'era Mané ha començat i ho ha fet amb bon peu. Ha començat la remuntada de l'Espanyol.

Comença l'era Mané

A partir d'ara comença una nova etapa a l'Espanyol, l'era Mané, que té com a objectiu treure l'Espanyol de la situació delicada en la qual es troba. Una de les primeres coses a millorar segons el nou entrenador és l'ànim de l'equip i la preparació física, cosa que coincideix totalment amb la meva opinió, ja que el principal problema que té l'equip és la forma física. Els mals resultats de la segona volta podrien ser deguts a la falta de preparació física de l'equip que, no ho oblidem, ja es va notar a la final de la UEFA a Hampden Park.

Per tant, Mané comença per el més important, fer creure als jugadors que poden sortir d'aquesta situació i. Pel que fa a la tàctica, Mané és un entrenador que li agrada defensar però no renuncia al futbol d'atac. Segons els primers pronòstics, l'alineació de diumenge que ve al camp del Betis podria ser la formada per: Kameni, Beranger, Jarque, Pareja, Sergio Sánchez, Lola, Ángel, Coro, Rufete, Nené i Callejón. Cal recordar que aquesta formació inicial ve marcada clarament per les lesions, però ja hi podem veure com Corominas passa de la banda dreta a una posició més natural per ell, de mitjapunta. També observem que el nou entrenador aposta per Lola i Ángel al doble pivot i per Callejón a l'atac, en detriment de Jonathan Soriano. Com Mané ha dit l'objectiu a hores d'ara és treure punts i no pas jugar bé, això ja vindrà més endavant. Amb les possibilitats que hi ha m'agrada força aquesta possible alineació, encara que no es pot assegurar que sigui la de diumenge, això només era en els entrenaments.

La situació a hores d'ara és dolenta però l'equip no està en descens. Ho dic per recordar que cal tenir paciència amb aquest equip i donar-li un marge de dos partits per a la recuperació. Per cert, que aquesta nit he somiat que l'Espanyol guanyava 3-5 al Betis. Esperem que el somni es faci realitat i puguem recollir els tres primers punts de l'era Mané.

Márquez destituït

Personalment sempre vaig creure en el talent de “Tintín” Márquez per tirar l’equip endavant. La situació es va anar fent complicada, ara l’equip frega el descens i hi ha una emprenyada general, òbviament també per part meva. Tot i això segons la meva opinió Márquez hauria d’haver continuat almenys una setmana més. Es mereixia una última oportunitat per molts motius: pels anys que ha estat a l’Espanyol, per ser un dels nostres, perquè és un bon entrenador, etc.

Diumenge em vaig trobar amb un problema, després del partit volia xiular els jugadors però si ho feia s’interpretava que estava xiulant contra Márquez. La culpa no és de l’entrenador, sinó dels jugadors en un 90%. Ara li toca a Mané demostrar la seva vàlua i naturalment espero que veiem la reacció de l’equip, però la situació de l’Espanyol em fa més por ara que no pas diumenge al vespre quan encara Márquez era entrenador de l’Espanyol. Perquè? Doncs perquè ara hem gastat el “comodí” de l’entrenador, i jo crec que una mica precipitadament. A partir d’ara hem d’acceptar que aquest any toca patir per no baixar i lluitar amb l’equip fins al final.

Pel que fa a l’entrenador, el meu preferit en cas de la destitució de Márquez era Luis Fernández, per fer despertar els jugadors i fer-los baixar d’aquesta mena de núvol en el que viuen des de ja fa pràcticament un any. No conec gaire Mané però si ha de fer canviar la dinàmica de resultats benvingut sigui.