Canvis al bloc

Com haureu pogut comprovar ja feia unes setmanes que no actualitzava el bloc, i no és per falta de ganes sinó per falta de temps. Amb els exàmens no em queda temps ni per escriure al bloc, i com que segurament això serà així tot aquest any he decidit canviar una mica la manera de gestionar el bloc. A partir d'ara no em dedicaré a fer anàlisi de cadascun dels partits de l'Espanyol ni tampoc publicaré notícies entorn de l'actualitat blanc-i-blava, sinó que de tant en tant faré escrits d'opinió sobre la situació de l'equip, del club i, en definitiva de l'Espanyol.

D'aquesta manera no actualitzaré el bloc tan sovint com havia portat fent fins ara i quan tingui estones lliures podré aportar nous continguts a Sempre Perico.

Una abraçada companys i visca l'Espanyol!

Deportivo 1 - Espanyol 0

Després de la victòria contra Osasuna ara ha tocat una derrota. Lotina ha guanyat la partida a Tintín en el seu duel particular i Lopo l'ha guanyat a Tamudo (i de quina manera, amb l'empenta que li ha fet). La propera jornada l'Espanyol té quasi la obligació de guanyar per no complicar-se la vida, davant el Numància. La veritat és que el joc de l'equip no m'acaba de convèncer, però diuen que tot va bé si acaba bé, per tant, haurem d'esperar unes jornades més per treure conclusions de veritat.

Crònica:

Amb una formació ben similar a la que aconseguí la victòria el passat diumenge amb l'obligat canvi de Roman per Ivan de la Peña, es presentava l'Espanyol a Riazor, un estadi que li es tradicionalment advers a l'hora de puntuar. Enfront dels homes de Márquez, un vell conegut, Miguel Ángel Lotina, home que es vesteix pels peus i construeix els seus equips començant per la rereguarda. Així fou com l'any passat aconseguí armar un bloc que escalà posicions en la classificació fins a aconseguir la Intertoto quan es va fiançar defensivament. Precisament, la visita anterior dels espanyolistes va servir als de Lotina, molt discutit llavors, com a punt d'inflexió en la temporada. I el partit d'enguany va començar com un calc de l'anterior, amb l'Espanyol solvent en defensa, però sense acabar de fer mal passada la línia de tres quarts, una constant en el joc espanyolista d'aquesta temporada. Una ocasió a tir llunyà de Verdú i una altra creuada de Sergio per part local, i un xut en semi errada de Tamudo que fregava el travesser van ser tota la noticia de perill a les àrees. I es que ni Depor ni Espanyol acabaven d'imposar-se en la batalla del mig del camp, tot i que semblava que els pericos es sentien mes còmodes armant contracops a partir d'un 4-4-2 impulsat a les bandes per Coro i Nené. Al fil de la mitja hora l'equip va tenir la millor oportunitat en un contracop amb passada de la mort que Coro no va poder rematar, i posteriorment la pilota va tocar al seu braç. Poc desprès, en els millors minuts espanyolistes, Sergio Sanchez cedia perquè Tamudo no arribés al remat. S'acabaven els primers quaranta cinc i la cosa pintava a igualada, quan l'única badada defensiva dels blanc i blaus -Lacruz va deixar un forat entre Riki i Guardado-, era aprofitada pel mexicà per clavar un xut sec que Kameni tocava pero s'acabava empassant. Una jugada clau per explicar la història d'un matx que fins aleshores registrava unes justíssimes taules.

Com era lògic, el gol a les acaballes del primer temps alteraria de manera decisiva el paisatge de la segona. Ambdós equips es van mostrar menys reservats que als primers minuts de l'inici, tot i que amb dues actituds ben diferents. Els gallecs, sortiren a aprofitar els forats que en bona lògica havien de deixar els espanyolistes. Peró aquests, o ben no van voler llençar-se a la desesperada o no van saber desplegar amb prou decisió el joc d'atac, buscant sempre el joc interior que no van trobar, i mancats de referents a la creació, un paper que quan no l'ocupa el Pelat, acostuma a quedar orfe. No obstant, Sergio Sanchez, un dels millors espanyolistes del partit, van tenir una molt bona oportunitat d'empatar al quart d'hora, però Aranzubia va refusar el seu xut creuat. Clares van ser també les oportunitats deportivistes, un remat de Riki que va llepar la linia de gol i un altre de Bodipo que es va estavellar al pal. Marquez, donava entrada a Valdo, Àngel i Lola per rescatar alguna cosa d' un partit que s'escapava. Però l'Espanyol ja no sabia fer una altra cosa que córrer darrera del seu rival i empènyer sense gaire fe. Nomès al darrer sospir va semblar que els pericos podrien assolir l'empat, però Aranzubia estava atent als xuts de Coro i Tamudo i cedia un darrer còrner on Kameni pujava a rematar exemplificar la desesperació d'un equip que haurà de fer mes, molt mes, si vol endur-se algun botí positiu en les seves visites fora de Montjuic.

Crònica: PericosOnline.

L'1 x 1:

Kameni: 5
Sergio Sánchez: 7
Lacruz: 5
Nico Pareja: 7
Beranger: 6
Moisés Hurtado: 6
Román: 4
Corominas: 7
Nené: 6
Luis Garcia: 6
Tamudo: 6
-
Ángel: 5
Valdo: 5
Lola: 5

Fitxa tècnica:

RC Deportivo A Coruña: Aranzubia, Manuel Pablo, Filipe, Lopo, Zé Castro (Piscu, min. 72), Sergio, Verdú (Valerón, min. 80), Riki (Bodipo, min. 67), Lafita, Guardado i Juan Rodríguez:

RCD Espanyol: Kameni, Sergio Sánchez, Lacruz, Nico Pareja (Ángel, min. 46), Beranger, Moisés, Román (Lola, min. 81), Coro, Nené (Valdo, min. 64), Luís García i Tamudo.

Gols: Guardado, min 37

Àrbitre: Rafael Ramírez Domínguez (C. Andalús). Va treure targeta groga a Lafita (min. 58), Sergio Sánchez (min. 77)

Márquez vs. Lotina

El d'aquest diumenge és un partit especial. Márquez s'enfronta al seu "mestre", el gran Miguel Ángel Lotina. A més s'enfronten a l'Espanyol Lopo i Sergio. En definitiva un partit en família, però amb tres punts pel mig importantíssims pel Deportivo per l'Espanyol. Márquez ha dit moltes vegades que Lotina és un gran amic, i Lotina té molts bons records de l'Espanyol. Quan la pilota rodi, però, no hi hauran amistats.

Per cert, en aquest partit tinc moltes ganes, més que mai, que hi hagi un penal a favor de l'Espanyol perquè el llançi Tamudo, marqui i tanqui moltes boques. Tamudo ha de continuar tirant els penals fins que es retiri, els encerti o no.

Espanyol 1 - Osasuna 0: tres punts vitals

Important victòria la d'ahir a Montjuïc per 1 gol a 0 davant Osasuna. Tamudo va marcar el gol de la victòria després d'haver fallat un penal al primer temps. D'altra banda, el mal temps va fer que el camp presentés una mala entrada.

L'Espanyol no va jugar meravellosament però, en la meva opinió, tampoc va fer un mal partit. Va tenir sempre les seves ocasions, que podrien haver servit per guanyar per més gols de diferència. Vaig veure un Osasuna lent i nerviós, i molt hauran de canviar les coses perquè Camacho tregui l'equip de la zona de descens.

Crònica:

Tot just començar, jugada clau: penal de Roversio sobre Nené. Un moment d'aquells que encarrilen un partit. El dejà vú del penal fallat per Tamudo davant el Vila-Real va recòrrer els ulls dels pocs pericos congregats, i de ben segur que també va planar pel front del capità. Aquest cop, el porter no l'encertava, però la pilota tampoc arribava al seu destí. L'Espanyol s'en va ressentir del cop, però tot i això seguí portant el pes del partit, sempre a peus d'un De la Peña amb una clarividència inversament proporcional a la capacitat dels seus companys per aprofitar les seves passades. Luís Garcia i Nené quasi ho aconsegueixen, pero la història de l'equip seguia sent la d'altres partits: dificultats per aprofundir i nula efectivitat. Els navarresos tampoc inquietaven gaire, però també és cert que arribaven amb massa facilitat a dins de la cuina i s'enduien descaradament totes les pilotes altes. Espantava pensar què podien fer al segon temps si l'Espanyol seguia negat de cara a porta i Camacho donava entrada a un altre vell conegut,el Rifle Pandiani. Un contracop de Ivan i Tamudo donava alè als espanyolistes, però ni el marcador es mouria ni la sensació de gèlid desencís deixaría d'acompanyar als blanc i blaus fins al descans.

Idèntiques sensacions als minuts inicials de la represa,amb l'Espanyol cada cop amb menys recursos a la xistera -principalment a la de Iván-, i un Osasuna que es conformava amb seguir tenint alguna opció de puntuar. Minuts de joc anòdin i desdibuixat on l'equip va començar a escoltar xiulets d'una afició a mig camí entre el fred i la indignació. A tot això mentre De la Peña, dolent-se dels isquiotibials demanava el canvi, Tamudo enviava un remat estrany al travesser, secundant la sensació generalitzada de partit gafat. Instants desprès Nené centrava una pilota que no trobava rematador, però poc despres el brasiler tornava a enviar una pilota dins l'àrea que la defensa no aconseguia refusar. Tamudo amb la punteta del peu, redimia el seu error anterior, i venia al rescat del seu equip. Com en els vells temps.

Els plans de Camacho s'en anaven en orris, i tan perdut ho va veure que avançava la entrada de Pandiani. Quedava clar que l'estrategia d'Osasuna passaria per buscar en tot moment el cap de l'uruguaià i el terç final del partit estaria marcat per aquestes accions i els subseguents contracops, a veure si en alguna d'elles el públic podia estalviar-se el patiment. Impossible. Pareja treia un xut del peu a Sola, que l'havia recollit d'una errada de Kameni. Malgrat l'angoixa d'aquests minuts Márquez tenia clara l'aposta ofensiva i substituia a Tamudo, ovacionat, per Callejón. El jove davanter protagonitzaria una acció que podia decantar el partit quan cedia una pilota franca per Luis i aquest per Coro, però el de Banyoles, s'entretindria massa i donaria temps a la defensa a obstaculitzar-lo. Els minuts finals, amb entrada de Lacruz per Sergio, donarien certa chance als pamplonicas, mes per nervis i demèrits pròpis que per perillositat real. Però finalment es feu justicia i la necessària victòria va caure del costat perico.

Crònica: PericosOnline

L'1 x 1:

Kameni: 7
Sergio Sánchez: 8
Beranger: 6
Nico Pareja: 8
Jarque: 7
De la Peña: 6
Moisés: 7
Luis García: 7
Coro: 6
Nené: 6
Tamudo: 7
-
Lola: 5
Callejón: 6
Lacruz: 5

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Kameni, S.Sánchez (Lacruz, min.89), De la Peña (Lola, min.57), Luis García, Beranger, Nico Pareja, Nené, Coro, Jarque, Moisés i Tamudo (Callejón, min.77).

CA Osasuna: Roberto, Azpilicueta, M.Flaño, Nekounam, Héctor Font (Masoud, min.57), Puñal, Juanfran (Pandiani, min.64), Roversio, Sola, Oier i Jokin Esparza (Delporte, min.71), Delporte (min.76).

Àrbitre: José Luis Parads Romero (C.Andalús). Per part de l'Espanyol, ensenya targeta groga a Jarque (min.26), Luis García (min.31). Per part d'Osasuna, a Jokin Esparza (min.36).

Gols: 1-0, Tamudo (min.60)

Incidències: 11.325 espectadors. Es guarda un minut de silenci per la mort de la Sra. Joana Batista Rocha, mare del jugador del RCD Espanyol, Valmiro Lopes ‘Valdo'.