Finalment Valverde va fer el que s'esperava, va marxar a l'Olympiakos. Ernesto Valverde ha estat, per mi, el millor entrenador que ha tingut l'Espanyol aquests últims deu anys. Un entrenador ambiciós i implicat amb el projecte esportiu. Un entrenador amb un estil de joc ofensiu i de saber jugar al futbol. Valverde ens ha fet gaudir amb un equip fet per estar a la zona mitja de la taula i va aconseguir, vint anys després, tornar a arribar a una final de la UEFA.I per això precisament passarà a la història Ernesto, per haver sigut capaç de portar una altra vegada l'Espanyol a una final de la UEFA. La sort no va somriure i els penals van fer que, una altra vegada, l'equip tornés a casa sense la copa. Però aquella nit a Glasgow va servir per crear un sentiment de lluita i orgull a la plantilla, que es va fer evident quan Tamudo va fer els dos gols al Camp Nou la temporada passada i que ha durat tota la primera volta d'aquesta temporada que s'ha acabat. Però quan l'esperit de Glasgow va acabar l'equip va parar de guanyar. Potser cal preguntar-nos perquè va acabar. Això no ho sabrem mai.
Els rumors, i jo sóc dels que no els hi agrada fer-ne cas, diuen que a la plantilla hi ha alguns jugadors que porten les rendes de l'equip. Aquests rumors fa molt de temps que se senten, sobretot quan va marxar Maxi, Lopa o Dani. No n'havia fet mai gaire cas però davant la marxa de Valverde és evident que alguna cosa falla.
Però ara no vull entrar en aquest complex tema, el que cal és desitjar sort a Valverde allà on vagi i demanar-li que tingui sempre present l'Espanyol. Gràcies per tot Ernesto!





Es compleix un any de la final de Hampden Park contra el Sevilla




