Albert, que trist veure aquestes imatges. Avui a casa mirant la tele i veient els nens com ploraven al veure que els hi tiraven bengales a sobre, jo també m'he posat a plorar. Lamentable.
Sóc un català preocupat pel pensament únic esportiu que des de diverses institucions, s’intenta imposar a Catalunya. Em defineixo com un gran amant de l’esport en general i del futbol en particular. Sóc perico i anti-barcelonista. No vaig poder ser mai a l’estadi de Sarrià, cosa que em sap bastant greu, però espero veure el meu equip jugant la Champions a Cornellà – Prat. La nit que més recordo: la final de la UEFA 2007.
2 comentaris:
Albert, que trist veure aquestes imatges. Avui a casa mirant la tele i veient els nens com ploraven al veure que els hi tiraven bengales a sobre, jo també m'he posat a plorar. Lamentable.
Com tu dius Albert, certament lamentable.
Salutacions.
Publica un comentari