Acceptaries un increment en els abonaments a condició de no traspassar Osvaldo?

En aquests temps de crisi el preu dels abonaments no hauria de pujar. Molta gent ho està passant malament i alguns fan un gran esforç per poder pagar la quota de soci cada any. Els estudiants i jubilats tampoc podem pagar més, sobretot si és per veure un equip que no té opcions a res. Aquesta directiva es conforma amb no baixar i la temporada vinent no serà una excepció.
Osvaldo té una qualitat increïble, és jove i té contracte per anys. Per què no el podem retenir? Què ho impedeix? Els socis no tenim la culpa que algú vulgui cobrar alguna comissió d'un traspàs i no hem d'estar disposats a posar més diners del compte per evitar la sortida del jugador. Si al final es produeix, la directiva tindrà tota la graderia en contra i per primer cop Dani estarà contra les cordes. La gent ja ha enviat un missatge a la directiva: cal transparència i ambició. Aquest estiu veurem si l'han entès.

Renovació

Ha passat molt de temps des de l'última entrada a aquest bloc. La vida d'estudiant d'arquitectura gairebé no deixa lloc a poder mantenir aquest bloc. M'he plantejat, per tant, tancar definitivament Sempre Perico però m'he fet enrera. Em sap greu fer-ho. L'Espanyol cada vegada va a més en una Catalunya dominada per la dictadura culé, i precisament és ara quan cal resistir. L'Espanyol ha de sobreviure gràcies a la xarxa, on són de vital importància els petits blocs i les pàgines que tracten de l'Espanyol.

A partir d'ara he decidit publicar els escrits que faig a la tribuna lliure de PericosOnline.com i comentar, quan pugui, l'actualitat perica. Salutacions de nou companys!

Presentat Sergio García i les noves equipacions

Avui s'ha presentat oficialment Sergio García, el fitxatge més car de la història del club. Un fitxatge que serà car o barat depenent del rendiment del futbolista, tot i que tinc la impressió que la xifra de diners pagada és massa elevada.

D'altra banda, PER FI s'han presentat les noves equipacions per a la propera temporada. La blanc-i-blava tindrà tres franges blaves i destaca la utilització del color blanc. La segona equipació serà negre amb una franja gris.

Silenciant els errors

Com ja sabran Fernando Marqués no ha renovat per l'Espanyol després d'un estira-i-arronsa amb la directiva que ha durat mesos. La directiva ha afirmat que no pot jugar a l'Espanyol aquell que no té il·lusió per vestir la samarreta blanc-i-blava i ha acusat al jugador de manca d'identificació amb el projecte del club. Opino exactament igual que Ramon Planes en aquest aspecte. Necessitem jugadors compromesos i que portin amb molt orgull els colors blanc-i-blaus.

Tot i això aquesta directiva ha sabut tapar amb gran eficàcia una errada clamorosa impròpia d'un club professional de Primera Divisió com l'Espanyol. La redacció del contracte de Fernando Marqués va fer-se malament i el jugador ha quedat lliure a final de temporada. Després d'això, cap dimissió, cap cessament, silenci absolut. Algú va cometre un error molt greu i ningú ha assumit les seves responsabilitats. A sobre, la directiva intenta tapar l'assumpte fent que el culpable de tota la situació sigui Fernando Marqués.

Tots estarem d'acord que l'actitud del jugador ha estat molt decebedora. És immoral aprofitar-se d'un error de redacció d'un contracte i trair la pròpia paraula. Però ja sabem de fa temps com són els jugadors i representants de futbol. Els diners sempre van per davant. Si el contracte de Marqués s'hagués realitzat correctament haguéssim pogut traspassar el jugador o cedir-lo. Vam fer una aposta per un jugador pràcticament desconegut i amb males referències sense tenir cap possibilitat de treure-li benefici. Hem fet el ridícul més absolut i, segons la directiva, la culpa la té Marqués.

S'acaba una etapa d'èxit per l'Espanyol

Amb l'adéu, pràcticament segur, de Raúl Tamudo s'acaba una de les pàgines més brillants de la la història d'aquest club. Una etapa que podia haver acabat definitivament amb el club després de l'enderroc de Sarrià però que gràcies a un crack va acabar sent una de les etapes més exitoses de l'entitat. Raúl Tamudo Montero, el crack de Santa Coloma, el millor golejador de la història de l'Espanyol, s'acomiadarà avui de la seva afició. Mai estarem prou agraïts a aquest jugador. Ell sempre parlava al camp, fent petons a l'escut després de marcar els gols, i així és com el recordarem sempre. Molta sort, Raúl.

D'excuses, en saben un munt

Estic segur que en algun calaix del departament d'esports de TV3 tenen una llibreta amb totes les excuses per quan el seu equip perd. L'àrbitre era una excusa massa fàcil i van haver de pensar-ne alguna més treballada. L'any passat no van pair gens bé l'1 a 2 al Camp Nou i van apel·lar a la agressivitat de l'Espanyol. Vés per on, Àngel va sortir d'aquell partit amb la cama enguixada i una lesió de cinc mesos per una dura entrada de Keita. L'excusa els va funcionar prou bé i ara l'han tornat a repetir. Per complementar-ho, a la llibreta de les excuses hi deu dir: "En cas d'un mal resultat qualsevol notícia és més important que el partit". I això és el que van fer. Les cendres del volcà van fer d'aliades i un viatge amb un autobús de luxe van ser els titulars dels esports.

Ahir van perdre contra l'Inter. L'Espanyol ha marcat el camí a seguir a tots els equips que vulguin guanyar-los fàcilment. Òbviament, reconèixer la derrota hagués estat massa per ells. És hora de treure la llibreta del calaix. Però les excuses no són infinites i s'han d'anar repetint. Avui torna a tocar l'àrbitre. Un altre dia seran les lesions, un altre la mala sort...

Senyors de TV3 (i de tots els mitjans de comunicació excepte PericosOnline i Blanc-i-blau), aquesta és la única veritat que no pot ser tapada amb excuses per ningú:

PUTA BARÇA!

Dissabte tenim una guerra a Cornellà. Ha de continuar sent el fortí que és. Tots a animar i, sobretot, només dos colors: BLANC I BLAU.

Com costa marcar gols...

Marcar un gol. Aquella sensació de felicitat. Cridar, saltar, aplaudir, corejar, cantar. El més divertit del futbol. Guanyar per golejada. Quins records!

No només ens toca patir cada temporada mirant la classificació. Ara, a més, ens toca veure partits aburrits, sense gols, pràcticament sense ocasions. Què hem fet per merèixer això? D'acord, hem errat amb els fitxatges. I no tenim un duro. Bé, i les lesions... Però tenim el millor golejador de la història del futbol català. Potser l'error és que el tenim a la graderia.

Per què no juga Tamudo? Decisió tècnica. Jo diria més aviat "decisió estúpida". No cal ser un tècnic per veure que un golejador com Tamudo està perfectament capacitat per superar el que aporten Ben Sahar o Iván Alonso.

No marquem gols perquè no creem ocasions. Sembla que ara crear ocasions és feina exclusiva dels mig centres. Un davanter també ha de ser capaç de crear gols ell sol, tal com feia Tamudo. Aquí residia la grandesa d'aquest jugador. Ell ho continuaria fent actualment si el deixessin. Però les decisions de Pochettino són tan tècniques com estúpides.